Salta al contingut
Blog

Què menjar a Creta: plats tradicionals que val la pena conèixer

Taula de taverna sota un cenador de parra amb plats per compartir de verdures, pastissets, olives i pa

La cuina cretenca es basa en pocs ingredients i molt bons: oli d’oliva, verdures de temporada, llegums, formatges d’ovella i de cabra, herbes de muntanya i, més rarament, carn. Molts plats van néixer a les cases dels pobles i cada família té la seva versió, així que no t’estranyi trobar el mateix nom amb receptes una mica diferents d’una taverna a una altra.

Aquí tens els plats que més convé reconèixer en una carta, amb el seu nom en grec perquè et sigui més fàcil identificar-los.

Per començar: plats per compartir

A Creta es demana per al centre de la taula, i aquests plats solen obrir l’àpat.

Dakos (ντάκος)

És probablement l’entrant més conegut de l’illa. La base és un paximadi, un pa d’ordi cuit dues vegades fins a quedar dur, que s’humiteja una mica i es cobreix amb tomàquet ratllat, formatge (mizithra, xinomizithra o feta), oli d’oliva i orenga. El pa es va estovant amb el suc del tomàquet, així que convé no deixar-lo gaire estona a la taula.

Pa d’ordi torrat amb tomàquet ratllat, formatge blanc esmicolat, oli d’oliva i orenga en un plat

Horta (χόρτα)

Verdures bullides, silvestres o d’hort, amanides amb oli i llimona. El que arriba al plat depèn de l’estació: als mesos frescos és habitual el stamnagathi (σταμναγκάθι), una xicoira espinosa molt apreciada a l’illa, i a l’estiu són més comuns els vlita (βλίτα), fulles d’amarant. És un plat humil, però dels més cretencs.

Kalitsounia (καλιτσούνια)

Pastissets de massa farcits de formatge fresc, normalment mizithra o anthotyros, de vegades amb menta o amb herbes. N’hi ha de salats i de dolços, amb mel per sobre, i la forma canvia segons la zona: tancats en mitja lluna o oberts com una petita estrella, amb el formatge a la vista. Són típics de Pasqua, encara que se’n troben tot l’any.

Sfakianes pites (σφακιανές πίτες)

Vénen de Sfakia, al sud-oest de l’illa. Són coques molt fines amb mizithra a dins, que es couen a la paella gairebé sense greix i es serveixen amb mel de farigola. Valen com a postres i també per esmorzar; en parlem al nostre article sobre l’esmorzar a Creta.

Plats de cuina tradicional

Boureki (μπουρέκι)

Típic de la zona de Chania: capes fines de patata i carbassó amb mizithra i menta, cuites lentament al forn. A l’estiu hi ha qui hi afegeix tomàquet, i n’hi ha versions amb massa i sense.

Chochlioi boubouristi (χοχλιοί μπουμπουριστοί)

Cargols, un dels plats més característics de l’illa. Es posen cap per avall en una paella calenta amb sal i oli, i s’acaben amb vinagre i romaní. L’explicació més estesa és que el nom al·ludeix a aquesta manera de cuinar-los «cap per avall», encara que hi ha qui el relaciona amb l’espetec de la paella. Es recullen després de les pluges i són especialment populars durant la Quaresma ortodoxa, perquè es consideren compatibles amb el dejuni.

Paella de ferro amb cargols cuinats amb sal gruixuda i romaní, al costat d’una llimona partida per la meitat i pa a la taula

Gamopilafo (γαμοπίλαφο)

L’«arròs de noces». Es cou al brou d’haver bullit xai o cabra i s’acaba amb mantega de staka i llimona, fins a quedar cremós i brillant. Tradicionalment es serveix en casaments i celebracions, així que no sempre apareix a la carta. Si el veus, demana’l.

Staka (στάκα)

No és un plat, sinó un producte lacti: la nata de la llet d’ovella o de cabra, cuita amb una mica de farina i sal. En surt també una mantega, el stakovoutyro. És molt contundent i es menja, per exemple, amb ous ferrats.

Apaki (απάκι)

Carn de porc macerada en vinagre i fumada amb herbes i llenya aromàtica, com la sàlvia o la farigola. Es serveix a talls fins o saltada, sovint com a meze per acompanyar el raki.

Antikristo (αντικριστό)

Xai, i de vegades cabrit, rostit durant hores en grans trossos clavats en estaques al voltant del foc, no a sobre. És una tradició dels pastors de muntanya i requereix temps i espai, així que no totes les tavernes l’ofereixen.

Els formatges de Creta

El formatge apareix a gairebé tots els àpats. Aquests són els que més veuràs:

  • Graviera (γραβιέρα): formatge curat, sobretot de llet d’ovella. La graviera de Creta té denominació d’origen protegida. Es menja sola, fregida o amb mel.
  • Mizithra (μυζήθρα): formatge fresc de xerigot, suau, amb una textura que recorda el mató. També n’hi ha una versió curada i seca.
  • Anthotyros (ανθότυρος): de la mateixa família que la mizithra; es pren fresc o, ja sec, ratllat.
  • Xinomizithra (ξινομυζήθρα): tova i àcida, també amb denominació d’origen protegida. És freqüent sobre el dakos.

A l’est de l’illa, la zona de Sitia té el seu propi formatge tou amb denominació d’origen, el xigalo (ξίγαλο Σητείας). Si hi vas amb la nostra excursió a Sitia i el palmerar de Vai, busca’l.

Temporada i regió: el que canvia

La cuina cretenca segueix molt el calendari. Les verdures canvien d’un mes a l’altre, els plats de forn de l’estiu porten tomàquet, carbassó o albergínia, i els cargols i bona part de les verdures silvestres apareixen sobretot als mesos de pluja. Per això, les cartes curtes i els plats del dia solen ser la millor aposta.

També hi ha diferències d’una zona a l’altra. El boureki i la bougatsa amb mizithra s’associen a Chania, les pites a Sfakia i el xigalo a Sitia. Que un plat no sigui en una taverna d’Agios Nikolaos no vol dir que no sigui cretenc: pot ser d’una altra part de l’illa o d’una altra època de l’any.

Com demanar

  • Demana diversos plats per compartir: així proves més coses.
  • Pregunta què hi ha avui. Els guisats del dia (μαγειρευτά, mageirefta) solen ser el més casolà.
  • No tinguis por de l’oli. És la base de tot; si en vols saber més, llegeix el nostre article sobre l’oli d’oliva de Creta.
  • Deixa lloc per al final. A moltes tavernes, l’àpat acaba amb una mica de raki i alguna cosa dolça.

I per triar on seure, tens la nostra guia per triar una taverna a Agios Nikolaos.

Abans d’asseure’t a taula

No cal provar-ho tot en un sol viatge. Comença per un dakos, unes horta i uns kalitsounia, pregunta què hi ha de temporada i deixa que la resta vingui segons els dies i els llocs. Les cartes canvien al llarg de l’any, així que, si un nom no et sona, pregunta què porta.

Més del blog

Tria quines cookies podem fer servir. Ho pots canviar quan vulguis des de «Configuració de cookies», al final de la pàgina. Política de privacitat i de galetes