Salta al contingut
Blog

El llac Voulismeni: història, llegendes i racons per gaudir-ne

Barques de pesca al llac Voulismeni de nit, amb una petita capella il·luminada i els llums de la riba reflectits a l'aigua

Surts de la pensió, camines uns sis minuts (450 metres) i arribes al cor d’Agios Nikolaos: el llac Voulismeni. Aquí gairebé ningú l’anomena pel seu nom complet; per a la gent de la ciutat és simplement «la Límni», el llac. Té al darrere més història de la que sembla.

Un llac enmig de la ciutat

És gairebé rodó, d’uns 137 metres de diàmetre. En una riba hi ha cases, terrasses i un moll on amarren les barques de pesca; a l’altra, una paret de roca gairebé vertical coberta de vegetació. Un canal estret el comunica amb el port, i per ell entra i surt l’aigua del mar.

Llac tranquil i rodó que reflecteix una paret de roca coberta de vegetació, amb barques de pesca amarrades al moll

El seu origen és geològic, no volcànic, tot i que durant molt de temps es va creure el contrari. Els geòlegs l’expliquen com una dolina: fa milions d’anys, un corrent subterrani va obrir una cavitat a la roca calcària, el sostre va acabar enfonsant-se i el buit es va omplir amb l’aigua d’una deu. La paret de roca que veus és, de fet, l’escarpament d’una falla.

Quina fondària té?

La xifra que veuràs repetida gairebé a tot arreu són 64 metres. És la que va mesurar el marí britànic Thomas Spratt a mitjan segle XIX, quan cartografiava la costa de Creta. L’any 2000, un estudi subaquàtic encarregat per la Universitat d’Atenes, el primer d’aquest tipus, va mesurar una profunditat màxima d’uns 49 metres; la diferència s’atribueix al fet que es va desprendre part de la paret del llac.

Sigui quina sigui la xifra, és molta fondària per a un llac tan petit, i això explica bona part de les històries que se’n conten.

De «llac pudent» a refugi de barques

Durant segles el llac es va alimentar d’una deu i desguassava al mar per un petit rierol. Quan la deu va deixar de rajar, l’aigua es va estancar i va començar a fer mala olor, fins al punt que l’anomenaven Vromolimni, «el llac pudent».

La solució va arribar a finals de la dècada de 1860, quan el governador otomà de la zona va fer obrir un canal cap al mar per renovar l’aigua. Aquell canal es va dragar i ampliar diverses vegades, i a principis del segle XX l’exèrcit francès en va construir un de més ample. El pont de formigó que avui creues per anar del llac al port és del 1954.

El nom actual, Voulismeni, se sol traduir com «enfonsada».

Les llegendes

Un llac tan fondo, amb parets gairebé verticals i en ple centre, havia d’acumular històries. Aquestes són les que més es conten, i convé prendre-les pel que són: llegendes.

  • El llac sense fons. Durant molt de temps es va creure que no tenia fons. Les mesures del segle XIX i els estudis posteriors ho desmenteixen, però la fama s’ha quedat.
  • El bany de les deesses. Segons la tradició, la deessa Atena es banyava a les seves aigües; algunes versions hi afegeixen Àrtemis.
  • La connexió amb Santorini. S’ha dit que el llac és el cràter d’un volcà apagat i que està unit sota terra amb Santorini. La idea va agafar força el 1956, quan un fort terratrèmol a l’Egeu, que molts van atribuir llavors al volcà, va coincidir amb alteracions a l’aigua del llac. La geologia no avala ni una cosa ni l’altra.
  • El que amaga el fons. Una altra història explica que, al final de la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit alemany va llançar al llac armes i vehicles. Mai no s’han trobat.
  • Cousteau. La més repetida: que ni l’oceanògraf Jacques Cousteau va aconseguir trobar el fons. Hi ha versions per a tots els gustos (que va baixar a bussejar, que ho va descartar per perillós) i cap no està ben documentada. Nosaltres també la contem, però pel que és: una bona història per a la sobretaula.

Racons per gaudir-ne

Les terrasses de la riba

Al voltant del llac hi ha cafeteries i restaurants amb les taules gairebé arran d’aigua. Al matí és un bon lloc per a un cafè tranquil; a la tarda i a la nit, l’ambient canvia del tot. Si dubtes on seure, et poden ser útils els nostres consells per triar una taverna.

Taules i cadires de fusta d’una cafeteria a la vora de l’aigua en calma, amb llum suau del matí i una tassa de cafè

El parc de dalt

Al costat sud, per sobre de la paret de roca, hi ha un petit parc des d’on es veuen el llac, la ciutat i la badia. És la foto clàssica d’Agios Nikolaos, i la llum suau de primera hora del matí o de la fi de la tarda li escau especialment bé.

El canal i el pont

Val la pena aturar-se un moment al pont per veure passar les barques entre el llac i el port. Just al costat hi ha el petit Museu d’Art Popular, amb teixits i brodats tradicionals; obre per temporada, així que consulta l’horari abans d’anar-hi. Des del llac hi ha uns tres minuts a peu fins al port i l’estàtua del rapte d’Europa.

Petita barca de pesca que passa sota un pont baix de formigó per un canal estret cap a un port

De nit

Amb els llums de les terrasses reflectits a l’aigua i les barques quietes al costat del moll, el llac és un altre lloc. T’expliquem com aprofitar aquesta estona a Agios Nikolaos de nit.

La nit de Pasqua

Si coincideixes a Creta amb la Pasqua ortodoxa, aquí veuràs un costum molt arrelat: a mitjanit del Dissabte Sant, després de l’anunci de la Resurrecció, es crema un ninot de Judes sobre una plataforma enmig del llac, entre focs artificials i petards. Bona part de la ciutat es reuneix al voltant de l’aigua, així que convé arribar amb temps per trobar lloc. La data canvia cada any i no sempre coincideix amb la Setmana Santa catòlica.

Consells pràctics

  • Per veure’l tranquil, millor anar-hi d’hora: a aquella hora hi ha poca gent i la llum és molt bona per a les fotos.
  • Per banyar-te, la platja de Kitroplatia és a uns minuts a peu, molt a prop de la pensió.
  • Per combinar-lo, el llac encaixa en qualsevol passeig: és entre el port i el centre, i és fàcil enllaçar-lo amb la resta del que et proposem a què veure a Agios Nikolaos.
  • Compte amb el calçat si puges al parc: queda bastant més amunt que la riba.

El més pràctic és no reservar-li un moment concret, sinó passar-hi diverses vegades durant la teva estada: un cafè al matí, la vista des de dalt alguna tarda i un sopar vora l’aigua. És tan a prop de la pensió que acaba sent part del camí cap a gairebé qualsevol lloc.

Més del blog

Tria quines cookies podem fer servir. Ho pots canviar quan vulguis des de «Configuració de cookies», al final de la pàgina. Política de privacitat i de galetes