Salta al contingut
Blog

Vins i raki de Creta: una introducció a la tradició local

Taula amb una gerreta de raki, gotets petits, fruita tallada i una gerra de vi, amb turons secs i oliveres al fons

A Creta gairebé qualsevol àpat acaba amb un gotet de raki, i gairebé qualsevol taverna té el seu vi de la casa. Darrere dels dos hi ha una tradició llarga i força desconeguda fora de l’illa. Aquesta és una introducció senzilla perquè sàpigues què estàs bevent i com gaudir-ne amb seny.

El raki: què és exactament

El raki cretenc, que en bona part de l’illa també s’anomena tsikoudia, és un aiguardent de brisa de raïm. S’elabora amb el que queda després de premsar el raïm per fer vi, sobretot pells i pinyols. Aquesta massa es deixa fermentar unes setmanes en barrils tancats i després es destil·la una sola vegada en un alambí de coure.

Si el vols comparar amb alguna cosa coneguda, el més semblant és l’aiguardent de brisa. No porta anís, així que no té res a veure amb l’ouzo grec ni amb el rakı turc, tot i que comparteix nom amb aquest últim. A l’est de Creta, on som, el normal és dir-li raki.

És una beguda d’alta graduació. L’embotellat sol moure’s entorn dels 37–40 graus, i el casolà pot ser bastant més fort, perquè cada productor el fa a la seva manera.

Un gest d’hospitalitat

A Creta el raki és, sobretot, una manera de rebre. És habitual que, al final de l’àpat, la casa convidi a una gerreta de raki ben fred, sovint acompanyada de fruita o d’alguna cosa dolça. També s’ofereix als cafès de poble (kafenía) i a les cases quan arriba una visita.

Es pren en gotets petits, a glops i brindant: yamas!, que ve a ser «a la nostra salut». A l’hivern és fàcil trobar també rakómelo, raki tebi amb mel i, de vegades, espècies.

Acceptar-lo és un gest de cortesia, però ningú s’ofèn si només el tastes o si prefereixes no beure.

Kazanémata: la temporada de l’alambí

Després de la verema arriba l’època de destil·lar. Entre finals d’octubre i novembre, i en alguns llocs fins al desembre, s’engeguen els alambins (kazania) dels pobles. Avui la destil·lació només es pot fer en alambins amb llicència, i cada poble sol tenir-ne un o dos.

Alambí de coure fumejant sobre el foc al pati d’un poble, amb barrils i algunes persones conversant

Aquestes jornades es coneixen com a kazanémata o rakokázana, i són molt més que feina: amics i veïns es reuneixen al voltant de l’alambí, es tasta el raki acabat de sortir, es menja i de vegades hi ha música. Si viatges a la tardor, pregunta als pobles o consulta l’agenda local, perquè algunes localitats organitzen trobades obertes als visitants.

Un vi amb molta història

A Creta es fa vi des de l’època minoica, i durant el període venecià els seus vins dolços, coneguts com a malvasia, s’exportaven per la Mediterrània. En les últimes dècades, els cellers de l’illa han apostat per recuperar les seves varietats autòctones, algunes de les quals van estar a punt de desaparèixer. El resultat són vins amb personalitat pròpia, que té sentit tastar aquí, al costat del menjar local.

Les varietats de raïm que convé conèixer

Raïms madurs en una vinya de vessant, amb oliveres i una franja de mar al fons

Blanques

  • Vilana: una de les blanques més esteses de l’illa. Dona vins frescos i és la base dels blancs de la DOP Peza.
  • Vidiano: va estar a punt de perdre’s i es va recuperar a partir dels anys vuitanta. Avui és una de les més valorades, amb vins de més cos i aromes de préssec, albercoc i herbes.
  • Thrapsathiri: se sol barrejar amb la vilana; juntes formen els blancs de la DOP Sitia.

Negres

  • Kotsifali: aromàtica i de color no gaire intens. Sol barrejar-se amb mandilari, que li aporta color i estructura.
  • Mandilari (o mandilaria): molt fosca i tànica, la companya habitual de la kotsifali.
  • Liatiko: una varietat antiga que dona negres de color clar i també vins dolços. És la protagonista a Dafnes i a Sitia.

Les denominacions d’origen

La majoria de les DOP de vi de Creta són a la província d’Heraklion:

  • Peza: blancs de vilana i negres de kotsifali i mandilari.
  • Archanes: negres d’aquests mateixos dos raïms.
  • Dafnes: liatiko, sec i dolç.

Archanes és a pocs quilòmetres de Cnossos, així que es pot combinar la visita a un celler amb la del palau de Cnossos.

A Lassithi, la nostra província, hi ha la DOP Sitia, amb negres de liatiko i mandilari, blancs de vilana i thrapsathiri i dolços de liatiko, i la DOP Malvasia Sitia, reservada a vins dolços amb criança en bóta. És una bona excusa per afegir un celler a l’excursió a Sitia i el palmerar de Vai.

Molts bons vins cretencs es venen fora de les DOP, amb la indicació geogràfica de Creta o com a vi de taula, així que no et guiïs només pel segell.

On tastar-los

  • A la taverna. El vi de la casa sol servir-se a granel en gerres, i a Grècia és habitual demanar-lo per mesures: mig quilo, un quilo. Moltes tavernes tenen, a més, una carta de vins cretencs embotellats. Si dubtes on menjar, et deixem la nostra guia per triar una taverna.
  • Als cellers. Molts cellers, sobretot a la província d’Heraklion, ofereixen visites i tastos, normalment amb reserva. Consulta les condicions per internet abans d’anar-hi, perquè canvien segons la temporada.
  • A botigues i vinoteques. Al centre d’Agios Nikolaos trobaràs vins i raki embotellats de tota l’illa.

Amb seny

  • El raki és fort: beu-lo a poc a poc, a glops i amb alguna cosa per menjar. Amb el casolà, encara més, perquè és difícil saber-ne la graduació.
  • Alterna amb aigua, sobretot a l’estiu: la calor i el sol no ajuden.
  • Si has de conduir, no beguis. Moltes carreteres de la zona són de revolts i de nit es veuen pitjor.
  • Pots rebutjar el raki sense problema: amb un «gràcies» (efcharistó) i un somriure n’hi ha prou.

Per endur-te’n a casa

Les ampolles, millor a la maleta facturada i ben embolicades, perquè a l’equipatge de mà regeix el límit de líquids. Si viatges dins de la Unió Europea, pots portar vi i licors per a consum propi sense tràmits de duana. Tens més consells sobre compres i equipatge a què comprar a Agios Nikolaos.

Per començar, no cal res més: demana el vi de la casa en una taverna, tasta alguna copa de vidiano o de liatiko embotellat i accepta el raki del final amb calma. Amb això ja et faràs una bona idea del que es beu a Creta.

Més del blog

Tria quines cookies podem fer servir. Ho pots canviar quan vulguis des de «Configuració de cookies», al final de la pàgina. Política de privacitat i de galetes